M’interessen els mecanismes que trobem per sentir-nos superiors a una altra persona, a un altre grup de persones. Passa a tot arreu i a tota hora. En diguem com en diguem, jo crec que és la part més baixa de la nostra persona, aquesta necessitat que tenim de trobar algú que puguem menysprear.

Em dic Lucy Barton, Elizabeth Strout

EPODERMIS

Un títol que conté la paraula poder.

Però també, pot ser l’empresa on succeeix l’acció.

Personatges contradictoris.

Es creuen, es busquen, es separen…

L’home desesperat per trobar feina.

La dona farta de la vida que porta.

El marit que té un affaire amb la seva cap.

El cap que utilitza la seva dona pels seus plans secrets.

El pare que no sap com ajudar la seva filla.

La filla que no es vol comunicar.

El periodista que es troba amb la injustícia a casa seva.

Dos actors. Vuit personatges. Una ronda.

Paraules de la Carol Lòpez

Em fan l’encàrrec d’escriure una peça per un actor i una actriu. I que el poder hi sigui present, com a tema o com a pretext.

I em proposo un joc que consisteix en explicar la història de diversos personatges en forma de ronda.

I després, el joc dramàtic esdevé també joc escènic. Set personatges i només dos intèrprets. Diferents espais i només dues cadires, un parell de micròfons, una pissarra i un ventilador. Pura convenció teatral.

I ells dos, tot sols, enmig del deliri.